Informe Polític d'EUPV-València
Domingo, 07 de Marzo de 2010 07:59
Tal i com quedarem a la reunió del Consell Polític del passat mes de juliol pel que fa als Informes Polítcs, aquest ha de ser un programa de treball a partir de l’actualitat política a nivell estatal, autonòmic i sobretot municipal.
1. La crisi económica
Després d’un període en el que pareixia que el neoliberalisme plegaba veles i tornaven amb força les propostes neokeynesianes i inclús les marxistes, la fi de l’any passat i l’inici d’aquest ens mostra una ofensiva en tota regla contra els pocs drets que encara disposa la classe treballadora espanyola.
Dels ineficaços i inconcrets plans d’actuació del Govern central contra la crisi, s’ha passat al vell receptari neoliberal de prioritzar l’oferta, l’acumulació de capital i la maximització dels beneficis empresarials, arraconant així qualsevol proposta (per moderada que fora aquesta) per a reactivar l’economia a través de major ocupació pública, desenvolupament de serveis públics i revalorització de la massa salarial de tal forma que aquesta puguera recuperar la seua capacitat de compra, estimulant així la demanda interna.
El Govern renuncia al debat de la Banca pública com a element imprescindible que puga agarantir crèdit a les ofegades xicotetes empreses i autònoms i, per contra, presenta un Pla d’austeritat que, més enllà de la seua ambiguetat, contrau a l’Estat davant l’empresa privada, la qual és absolutament incapaç de fer altra cosa que continuar destruïnt llocs de treball com a mínim fins el primer semestre d’aquest any.
Zapatero ha escoltat finalment als gurús neoliberals del seu Partit, que encapçalats per Felipe González, l’han aconsellat que acabe de trencar finalment la columna vertebral del moviment obrer, a traves de les que van ser les seues armes preferides als anys 80 i 90: la reforma de la Seguretat Social i la Reforma Laboral. Eixa és tota l’ingeneria econòmica de la que són capaços els neoliberals, tant se val si són del PSOE com del PP, UPyD o qualsevol altre Partit.
És per això, que Esquerra Unida ha iniciat una ILP amb l’objectiu de recollir mig milió de signatures, com a mínim, per a frenar la proposta del Govern, el PP, la CEOE i el Banc d’Espanya d’allargar l’edat de jubilació als 67 anys. Aquesta mobilització no la podem veure com una més, sinó com una lluita on ens juguem el nostre futur com a treballadors/es, però també el futur del moviment obrer a Espanya, el qual s’ha convertit en el punt de mira de la dreta política, social, i económica de l’Estat amb la complicitat vergonyosa de Zapatero.
Hem d’aprofitar aquesta ILP, per a apropar la nostra posició als barris obrers, de tal forma que cada recollida de signatures siga també una acte contra la Reforma de les pensions, agarantint que, com ja vam fer l’any passat, pugam fer un acte públic als set Col·lectius de la ciutat com a mínim.
Però encara més. Nosaltres tenim com a força socialista anticapitalista, un Pla contra la crisi basat en mesures concretes i factibles, entre les quals no passa, ni de bon tros, cap mesura que supose una Reforma Laboral. La classe treballadora no és la responsable de la crisi, per tant que aquesta la paguen els bancs i el Capital, veritables responsables de la mateixa. I això, també ho hem de dir als actes públics contra el “pensionàs”.
2. El País Valencià
Al nostre País la situació abans esmentada, es veu agreujada amb un Govern autonòmic paralitzat pels pressumptes casos de corrupció, un deute per compte corrent (que no per despesa social) galopant, i una ineficàcia absoluta per a presentar cap Pla que reindustrialitze el País, dinamitze l’economia valenciana després de l’enfonsament de la construcció, i empre els serveis públics com a motor de la cohesió social.
Per contra, Camps i el seu Consell ens bombardejen amb atacs frontals contra les Institucions valencianes i les forces de l’oposició política, emprant la demagogia i la mentida, amb una mobilització sense precedents de les seues bases socials, políticament molt actives en tots els fronts, actuant bé contra el Govern central (malgrat el gir a la dreta d’aquest últim), bé contra aquells/es que tenim una altra idea de País Valencia.
Com s’han gestionat casos com el entramat Gürtel, o el cessament del Secretari General de RTVV, Vicente Sanz, demostren que els 15 anys de majoria dretana han configurat una mena de règim polític on no passa mai res que obligue a fer la més mínima autocrítica, encara que siga ficar-se del costat d’unes treballadores que han passat per un autèntic infern a la principal empresa pública valenciana. Les declaracions de Rafael Blasco tirant balons fora, és la fotografía d’una actitud totalitària refrendada per les urnes, això si.
Per això, no és extranya la reforma que del Consell Escolar Valencià ha proposat el Conseller d’Educació, retallant la presència d’estudiants i associacions de Pares i Mares. Menys participació és menys democràcia. De la mateixa forma que també és coherent la privatització de la nova Línia de Metro a València, la T2, açò és: beneficis privats amb necessitats socials. Des d’Esquerra Unida-València hem de col·laborar en la creació de la Plataforma que CC.OO està impulsant en contra d’aquesta privatització, defensant els serveis públics de transport, fent una tasca de conscienciació ciutadana del que suposaria la privatització del Metro.
3. València ciutat
L’inici de l’any ha vingut marcat per l’Ordre Ministerial que prohibeix la perllongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez destruïnt el Cabanyal. Aquesta primera victòria en onze anys de lluita, ha estat a punt de convertir-se en definitiva, a partir de l’acceptació del Tribunal Constitucional del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern contra el Decret Llei de la Generalitat, que pretenia continuar endavant amb el PEPRI, la qual cosa paralitza cautelarment qualsevol enderrocament al Cabanyal.
La reacció de l’Equip de Govern i molt especialment la de l’Alcaldesa, Rita Barberá, és la mostra que si al País hi ha quasi un règim, a València hi ha un clar nepotisme, on el PP pensa que la ciutat (no sols l’Ajuntament) és de la seua propietat i que ningú pot oposar-se als seus objectius, sense correr el risc de ser acusat de traïdor a València.
Des d’Esquerra Unida-València, hem valorat molt positivament l’actitud de fermesa que en aquest tema ha mantingut el Govern central i el PSPV, però s’equivocariem si pensarem que ja està tot fet. Encara que és molt difícil que l’Avinguda es perllongue, Esquerra Unida no es pot permetre el luxe que el Cabanyal es converteixca en un feudo del PP, gràcies a la tasca de dir mentides i marginar fins extrems insuportables el barri. La direcció de la ciutat ha de reforçar al Col·lectiu de Marítim d’EU-València per a debatre amb els veïns/es, oferint arguments que desenmascaren a l’Equip de Govern municipal i el seu objectiu merament especulatiu. No hem d’oblidar que els veïns i veïnes del Cabanyal no són burgesos, sinó treballadors/es castigats doblement per la degradació del barri i la crisi econòmica.
Hem de saludar molt positivament la mobilització organitzada per Salvem El Cabanyal, i especialment la manifestació del passat diumenge 31 de gener, on amb la participació nombrosa d’Esquerra Unida-València, s’ha convertit en una de les més importants produïdes a la nostra ciutat.
Per últim destacar la mobilització de l’AA.VV de Benimaclet demanant l’execució del PAI de Benimaclet, paralitzat des de fa 15 anys. Volem felicitar l’iniciativa de l’Asociació d’ocupar el PAI amb excavadores per a netejar el terreny i procedir a plantar arbres, acció aquesta que va comptar amb el suport d’Esquerra Unida, tant amb la nostra presència com amb una modesta ajuda económica. També hem estat al costat de l’AAVV en la seua reivindicació d’un nou Centre de Salut al barri, promés des de 2007 i que avui encara no s’ha ficat res més que la tanca anunciadora de la construcció.
Aquestes mobilitzacions ens han servit per anar explicant la Convocatòria Ciutadana per València. Així, des de la Comissió Permanent hem elaborat un llistat del teixit associatiu valencià per a reunir-nos amb ell i convidar-lo al procés de Refundació de l’esquerra. En la pràctica, açó vol dir, col·laborar emb ells en les seues lluites i reivindicacions, així com convidar-los a participar, en peu d’igualtat, amb nosaltres en la nostra Convenció Municipal del 22 de maig i obrir Esquerra Unida a les seues sugerències, idees i propostes, reconstruint la nostra part de moviment social. Fins ara, ja s’hem reunit amb la Federació d’AA.VV i amb la Plataforma contra la Subestació Elèctrica de Patraix, amb una més que bona acollida a l’idea.
Demà divendres 26 de febrer, presentarem en Roda de Premsa la Convocatòria Ciutadana amb la nostra Coordinadora General, Marga Sanz, suposant l’eixida pública del projecte, així com aclarir qualsevol dubte al voltant de coalicions electorals i altres operacions que puguen fer-se contra Esquerra Unida.
Per aixó, és molt important que Esquerra Unida-València es mobilitze perqué la Festa d’EUPV del 6 de març siga un autèntic èxit, i ens reforçe de cara a la societat, com una veritable alternativa social i de ciutat.
València, 25 de febrer de 2010.